Situació del català fora de l'Estat Espanyol

Si ja és difícil que un professor faça referència a la situació concreta del català al Matarranya o al Carxe, així com a Formentera o Tabarca, més estrany és que tracte aquest tema en zones fora de l'Estat Espanyol. A Els confins de la llengua, en canvi, sí que hi ha els casos de l'Alguer, Perpinyà i Andorra, al cinqué, sisé i seté capítols, respectivament.

(Imatge extreta de www.directe.cat)

Si a l'anterior entrada comentàvem si era possible combinar turisme i català de manera equilibrada, al cas de l'Alguer això no es pot posar en dubte, ja que el turisme és la ferramenta que permet que el català siga llengua d'ús habitual a aquesta localitat de Sardenya (Itàlia). En canvi, a diferència dels factors externs a l'administració de l'illa, els mitjans de comunicació són tots en italià, fet que posa el català en una situació d'assimilació i minorització lingüístiques. Alhora, a l'escola tampoc es parla català i no molts la transmeten als fills.

(Imatge extreta de www.paisos-catalans.com)

A Perpinyà, en canvi, han aconseguit desfer un dels majors enemics de qualsevol llengua minoritzada: l'autoodi. Tot i això, el català continua tenint una presència insuficient, movent-se de manera oculta a les diferents facetes de la ciutat, disminuint així l'ús social tot i l'augment del prestigi assolit. Ara bé, els diversos informants que se'ns mostren són força optimistes amb el futur del català, encara que també realistes perquè s'ha de fer un esforç major per anar introduint la gent al coneixement i ús de la llengua.

(Extret de wwp.greenwichmeantime.com)

Per la seua banda, a Andorra la llengua catalana és l'única oficial, però l'ús al carrer disminueix. Quant a la programació d'Andorra Televisió, aquesta és tota en català. Ara bé, a l'escola conviuen tres sistemes educatius, el francés, l'espanyol i l'andorrà, i la societat es mostra ben compromesa, com n'és un exemple el Centre de Cultura Catalana d'Andorra.

Llavors, la situació fora de l'Estat Espanyol, tot i que no siga la més adhient possible pel català, és força bona. En alguns aspectes, és cert, cal fer tot el possible perquè la llengua no desaparega, i implicar més la societat ja que, al cap i a la fi, és de qui depén que la llengua sobrevisca.