Una pistola carregada per jugar a la ruleta russa

(Imatge extreta de ateneu.xtec.cat)

Un prejudici és, en general, un judici de valor emés sense cap fonament científic. Un pejudici lingüístic, per tant, és un judici de valor realitzat sobre una llengua sense cap fonament científic tampoc. Quant als prejudicis lingüístics, aquestos es poden donar dins d'una mateixa llengua (intralingüístics) o emetent judicis de valor cap a altres llengües (interlingüístics). Per exemple, quan diem que l'alemany és una llengua aspra mentre que el francés és dolça, estem emetent un prejudici interlingüístic. En canvi, quan diem que el valencià central està més castellanitzat que la resta del català, fem ús dels prejudicis intralingüístics.

(Imatge extreta de aillat.com)

Dels prejudicis naix l'odi, però dels intralingüístics naix l'autoodi, especialment en el cas de les llengües minoritzades. I aquesta és la pitjor arma, la pistola que assassina qualsevol fantasma de recuperació lingüística, més efectiva que qualsevol arma de destrucció massiva per exterminar un poble i, amb ell, una cultura. I, desgraciadament, al País Valencià n'estem plens, d'autoodi. I, per això, no és difícil eixir al carrer i escoltar qualsevol persona tirar-se pedres damunt la seua teulada. Quan ens diguen d'algú que defensa la llengua, però no fa res per evitar eixe autoodi, ens està  donant una pistola carregada per jugar a la ruleta russa.

Malgrat tot, com insistim al llarg de tot el blog, la mobilització ciutadana progressa, sense suport institucional, i gràcies a aquesta progressió hi ha escolarització en la nostra llengua i, quanta més escolarització, menys ignorància i, per tant, menys autoodi. A Nosaltres els valencians s'explica el conflicte diari, entre aquells que lluiten per la normalització i aquells que tracten de fer invisible un poble amb una llengua forta i apta per tots els àmbits, com la resta de llengües del món.