A les ciutats del País Valencià és ben sabut que la llengua autòctona perd pes. I perd pes pel poc prestigi social. Si més no, només hem de caminar per qualsevol carrer i parar l'orella. Segurament, escoltarem parlar en castellà, amb alguna que altra llengua. A Benidorm, pel carrer, més que castellà escoltarem parlar anglés, llengua de gran part del turisme que arriba.
 |
| (Imatge extreta de www.iniciovaciones.com) |
Tot i això, als comerços més modests, trobarem, de manera general, gent castellano-parlant i, exclusivament, aquells que parlen en valencià. Exclusivament, també s'ha de dir, perquè és costum pel comerciant i pel client dirigir-se directament en castellà.
La consciència lingüística a Benidorm és més aviat minsa. Així doncs, molts dels comerços que retolen en català no ho fan per convenciment propi, i la majoria deixen molt que desitjar amb les errades ortogràfiques, però almenys ho intenten, que ja és difícil a Benidorm. Llavors, és impossible viure plenament en valencià a un poble que sempre havia estat plenament valencià, fins que han arribat els intents de centralització de l'Estat i han fet, més que mai, un Benidorm castellà.
 |
| (Imatge extreta de www.perellorca.com) |
Un petit oasi, però, trobem a l'Horta de Benidorm (l'Alfàs de Baix per als de l'Alfàs), on encara hi ha gent que manté la llengua com a estil de vida. Això demostra, llavors, que Benidorm sempre ha sigut així però que, o molt canvien les coses, o a Benidorm s'extingeix del tot la llengua. De nou, una mostra més que el turisme i el català són poc compatibles, quan tots els recursos econòmics se centren a produir benefici i no cultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada