Mitjans de comunicació al País Valencià?

Què ens passa, valencians? Hem passat, en poc temps, de demanar que la televisió siga de qualitat a poder tindre una televisió. Hem passat, en poc temps, de demanar una ràdio de qualitat a poder tindre una ràdio.

(Imatge extreta de somescola.cat)

Si la situació d'una llengua és dolenta, la seua promoció a les escoles ha de ser ferma, clara i productiva. No es pot negociar la qualitat de la docència en català quan aquesta és quasi inexistent, quan es fa tot el possible per fer-la desaparéixer. En canvi, la societat continua treballant incansablement, sense cap tipus d'ajuda institucional, per tindre una escola en la seua llengua. Continua treballant, també, per tindre uns mitjans de comunicació de masses en català, perquè quan els xiquets s'alcen puguen veure els dibuixos com ho feien els seus pares i germans majors, perquè no s'alcen únicament i exclusiva en la llengua que ho feien els seus avis quan encenien la ràdio.

(Imatge extreta de laradio.cat)

Tot i això, encara ens queda l'esperança que els mitjans alternatius prosperen, gràcies a la premsa virtual gratuïta, o nous projectes de ràdio, com Ràdio Terra. Des de l'escola hem de promocionar aquestos mitjans alternatius que naixen amb la il·lusió de poder créixer, de proporcionar la informació robada a la societat. Hem de fer-ne promoció perquè, si creem xiquets conscients de la necessitat de mitjans alternatius i de la riquesa que això els hi aporta, serem capaços de crear una societat nova, on la cultura en siga el substrat i no un simple element més.