Si dues zones mereixen una especial consideració pel manteniment de la llengua, aquestes són les illes de
Tabarca i
Formentera. Això és mostrat, també, a la série de documentals
Els confins de la llengua.
 |
| (Imatge extreta de lafogueradetabarca.blogspot.com) |
La primera, a la comarca del Baix Vinalopó (Alacant), presenta una història rere seu important, ja que els seus habitants procedien de Gènova (Itàlia). Al tercer capítol de la série, llavors, Tabarca és mostrada com una zona catalano-parlant des del segle XVIII, quan Carles III la repobla amb aquests genovesos alliberats de Tunísia. El documental, a més, remarca que és un fet, si més no, cridaner pels filòlegs, ja que -com afirma Antoni Mas (filòleg a la Universitat d'Alacant)- van aprendre la llengua en només dos anys mentre eren a Alacant, i van oblidar la seua materna, suposadament el ligur. Tot i això, hi ha dades preocupants que adverteixen de la més que possible desaparició del català, de manera correlativa a la desaparició dels habitants autòctons.
 |
| (Imatge extreta de www.aemet.es) |
A l'illa de Formentera, en canvi, l'ús del català està lluny de ser normalitzat, tot i ser llengua vehicular de l'ensenyament. Ara bé, cal agrair a l'organització social de l'illa que el català continue estant present a la vida quotidiana -tot i que minoritzat-, com explica el quart capítol del documental. Italià, castellà i alemany, com conclou el reporter, fan que el català haja de resistir i, sense la col·laboració de tota la societat, això no serà possible.
 |
| (Imatge extreta de www.formentera.es) |
Per tant, les institucions han de començar a prendre mesures per solucionar situacions com les de Formentera i Tabarca, dues illes que estan a punt de perdre la llengua que tant de temps han utilitzat, per nous models de vida que han anat acompanyats de mesures legislatives gens favorables per la nostra llengua. Així doncs, més enllà de fomentar únicament i exclusiva el turisme, cal adoptar mesures culturals que ajuden a la supervivència lingüística de tots els territoris de parla catalana, afavorint així la diversitat del nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada